diumenge, 23 de febrer del 2014

Trobada a Tarragona

Avui l'entrada és per explicar com va anar la trobada de dissabte a Tarragona i també per agrair a la Nani de La Cuina Violeta tota la feina d'organització que va fer, ja que va resultar un dia preciós i que recordaré sempre.

El matí va començar visitant el mercat de Tarragona, on vam poder veure productes molt bons i, com a curiositat una parada on venen dolços de tot arreu...





El matí va continuar amb una ruta per tota la ciutat, descobrint els racons de l'antiga Tarraco, i amb la companyia del nostre guia, el Julio, que va fer de la visita una experiència molt enriquidora.
A més de veure i conèixer la ciutat...també vam descobrir l'aperitiu...el Chartreuse!!



I finalment vam anar tots plegats a dinar al Restaurant El Barquet...on vam dinar de meravella...musclos, xató, gambó de Tarragona, paté de tonyina i sípia amb xocolata de primer, i després un arròs negre, un amb verduretes i un caldós...era difícil quedar-se amb un. I els postres...un flam amb poma i fruita seca!






Tot va fer que fos un dia immillorable, i poder conèixer-vos i posar cara, fan de l'experiència quelcom inoblidable!

divendres, 14 de febrer del 2014

Pa de pessic de Sant Valentí

Avui és Sant Valentí, i tot i que jo mai ho celebro (sóc més de Sant Jordi), aquest any volia fer algun pastisset per celebrar aquesta data. Suposo que les botigues plenes de cors, els anuncis que ens recorden aquesta data...i els aparadors de les pastisseries amb motius del dia han fet que acabi claudicant...

Així que aquest 14 de febrer serà una mica més dolç...

El pa de pessic que he fet és ben senzill (de fet la massa és de iogurt), però amb sorpresa al tallar-lo...un COR!

Ja veureu que fàcil...i podeu fer-ho amb la forma que vulgueu.



Ingredients per al Cor

125 gr de farina

125 gr de sucre

125 ml d'oli

3 ous

Colorant en gel vermell

Pas a pas...

Batem els ous amb el sucre fins que blanquegin. Afegim l'oli i la farina tamisada i seguim batent. Tot seguit afegim el colorant en gel vermell sense parar de batre, fins que aconseguim el color que més ens agradi (compte no ens passem...pot tenir massa gust a colorant).

Posem en una safata de forn paper vegetal, i aboquem la massa. L'allisem amb una espàtula i l'enfornem a 200 graus durant 20-25 minuts.

Un cop la tenim feta la deixem refredar.


Mentrestant preparem el pa de pessic de iogurt , podeu fer altres versions, però a mi aquest m'agrada molt per l'esponjositat.

Amb la massa preparada, agafem un tallador de galetes en forma de cor (o el que es vulgui) i anem tallant cors de la planxa vermella que havíem deixat refredar. Com més cors ens surtin millor!! Així que toca aprofitar l'espai.

Ara toca muntar-ho...
En un motlle (us recomano tipus Plum Cake) anem posant els cors un darrera l'altre, fins que al tocar els dos extrems s'aguantaran sols. 
I afegim la massa de pa de pessic amb molta cura pels costats i pel damunt.

I cap al forn...a 180 graus uns 45 minuts.


Com veieu és ben fàcil...i endolceix un dia qualsevol...



Bon dia de Sant Valentí!



diumenge, 9 de febrer del 2014

Tarta de Santiago



No cal esperar el 25 de juliol per a menjar-se una Tarta de Santiago...ara és quan ve més de gust, i acompanyar-la amb un vinet dolç.

És una recepta molt fàcil i surt una tarta força gran, que teniu per berenar i esmorzar...

No m'enrotllo més i us explico com fer-la!!



Ingredients

5 ous

70 gr de mantega

250 gr de sucre glas

100 gr de farina

250 gr d'ametlla molta

Ratlladura d'una llimona


Pas a pas...

Es fon la mantega i es deixa refredar. Es baten els 5 ous amb el sucre glas, i quan estigui ben integrat afegir la farina i l'ametlla molta. Barrejar-ho bé per a que s'integrin tots els ingredients i després no quedin grumolls.

A poc a poc afegir la mantega fosa, i posar-ho a un motlle enfarinat (d'uns 24 o 26 cm).

I cap al forn...a 180 graus, durant 40 minuts.

Un cop freda...toca donar-li el toc de Santiago...la creu. Jo vaig cercar una imatge de la creu per Internet, la vaig imprimir i retallar. Es posa sobre i s'ensucra la tarta.


I ja la tenim...
Perquè esperar al juliol, si es pot menjar al febrer?