En el moment que sa
senyoria estava sucant el melindro a la xocolata va ser quan l'Hipòlit
li va venir amb l'encàrrec que a baix hi ha una dona que demana per sa
senyoria, senyoria.
—Una dona? Qui és?
—No la conec.
—Què vol?
—No ho sé. Vol parlar amb sa senyoria personalment. Que és important.
—Doncs que s'esperi. El meu esmorzar és més important.
[Jaume Cabré, Senyoria
(Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 328]—Una dona? Qui és?
—No la conec.
—Què vol?
—No ho sé. Vol parlar amb sa senyoria personalment. Que és important.
—Doncs que s'esperi. El meu esmorzar és més important.
Es munten les clares a punt de neu i s'afegeixen a la barreja anterior. Un cop ben mesclat es posa en una màniga pastissera per poder fer bé la forma del melindro.
A la safata del forn anem fent tires tal com vulguem que siguin els melindros, no els feu molt junts perquè se us enganxaran els uns als altres.
Abans de posar-los al forn els ensucreu amb sucre glas...i cap al forn a 200 graus durant 10 minuts.
I a gaudir dels melindros!!